"Actualment estem treballant en crear com a postre el gol d’en Messi. Aquell que li va fer al Getafe"

A través de la música també es poden crear plats?

I tant que si. Fins i tot ens van fer un encàrrec de fer un llibre on relacionés alguns compositors clàssics amb plats. No em considero un expert amb música clàssica ni molt menys, però va ser un exercici on havia de cercar música i autors a través de diferents conceptes i, realment, va ser molt interessant i divertit.

Tornant a les vostres arrels i al vostre punt de partida, que creus que has heretat de la vostra mare quan hi ets a la cuina?

Crec que la mare ens ha donat la capacitat de sacrifici, de treball de generositat. De saber que hem de dedicar temps a la cuina. I també amb quedo amb aquesta sensació de força i d’energia que tant li valoro. Sobre tot aquestes ganes que té la gent generosa de fer-ho bé.

Hi ha límits en el món de la cuina o, només, aquells que es posa el cuiner?

Jo crec que no hi ha límits, només els que es posi cadascú. El cuiner, poc a poc, va veient que coses que semblaven impossibles es poden fer. Considero que es un mon obert i que te un munt de recorregut encara.

Noteu que, cada cop, la gent confia més en vosaltres? En els vostres plats?. Que sou una referència a nivell mundial?. Noteu una miqueta aquesta pressió?

El que notem es que la gent ve amb les expectatives molt altes i a nosaltres ens satisfà. També es cert que això, d’alguna manera, genera una pressió assumida per la qual sabem que no podem defraudar. I ho tenim present. Aquesta pressió mirem de traslladar-la a tot el nostre equip i al nostre entorn. El fet de ser tres també ens ajuda a suportar-la millor. La nostra intenció es que tota la gent que ve al “Celler de Can Roca” amb aquestes expectatives pugui marxar contenta.

Esperàveu aquesta tercera Estrella Michelin?

La veritat es que feia temps que la gent ens deia que la mereixíem. Però sincerament per nosaltres no era tant important. El més important era veure que la gent venia i que el restaurant estava ple encara que no arribés. D’alguna manera, això és el que dóna sentit al restaurant, molt més que altres reconeixements. Perquè no ha estat mai un objectiu aconseguir premis. No puc dir que no la esperéssim perquè és cert que hi havia molt de rebombori, sobretot els dos anys anteriors. I rebre-la, reconec, que va ser com un alliberament.

L’entesa entre els tres germans es una de les claus de l’èxit del Celler de Can Roca? Perquè treballar amb la família no sembla fàcil de vegades....

És evident que si. Nosaltres hem tingut sort amb aquest tema de treballar tots tres plegats. Ens hem entès bé amb tota la naturalitat de món i no ha hagut mai cap problema. D’altra banda, també és cert que aquesta manera de funcionar ens dona una característica especial que la fa diferent de totes les altres cases. I entenc que es un valor afegit.

I a partir d’ara quines fites us queden per aconseguir?.

Gaudir del que hem fet, nosaltres no volem conquerir el món. Això no vol dir que no fem altres coses, que de fet ens proposen bastants i hem de dir que no molts cops. Però volem fruir d’aquesta feina, d’aquest moment i d’aquest restaurant que tenim ara que es el que sempre hem somiat. Hem aconseguit allò que volíem, estem molt contents i volem gaudir-ho.

I abans de marxar en Joan ens deixa anar una primícia...

Actualment estem treballant en crear com a postre el gol d’en Messi. Aquell que li va fer al Getafe. Volem que els nostres clients, siguin de l’equip que siguin, puguin “menjar-se” aquesta obra d’art futbolística. I a més la servirem amb locució inclosa d’en Joaquim Mª Puyal.

continúa...